Violència exercida de forma indirecta a través de símbols, valors i creences que justifiquen i legitimen la violència estructural. S’exerceix depenent de la posició social de cada membre de la jerarquia i s’inscriu en els actes i modes inconscients o tàcits. La violència simbòlica està representada per accions discriminatòries que justifiquen i legitimen la superioritat ètnica, cultural, de gènere o religiosa de la figura o grup dominant. La violència simbòlica és un instrument de control social que porta al manteniment de l’ordre social existent, però pot ser una de les causes acceleradores i legitimadores de la violència directa. El terme va ser encunyat per Pierre Bourdieu i ha substituït progressivament el terme violència cultural, formulat inicialment pel sociòleg noruec Johan Galtung el 1969.