Violència estètica

Com va argumentar Naomi Wolf a The Beauty Myth: How Images of Beauty are Used Against Women (1991), es tracta d’un tipus de violència sistèmica que afecta especialment les dones, que reben més pressió social per ser joves, guapes i primes, fet que les empeny a fer encaixar el seu cos amb el model normatiu i a la roba que s’hi adapta. Aquesta modalitat de violència comença ja d’infants en molts centres educatius (en forma d’assetjament o bullying) i s’expressa en formes de microviolències difícils de gestionar perquè pertanyen a l’ordre de la intimitat i s’expressen en formes tan normalitzades que sovint ni es veuen ni es qüestionen. Segons dades de la UNESCO, l’aparença física és un dels principals motius d’assetjament entre iguals i es dona també discriminació laboral per raons de talla (sizeisme). Actualment hi ha una tendència a reclamar la presència i bellesa de cossos no normatius (body positive) i la reapropiació del dret al propi cos.