Persona que és objecte d’una o diverses formes de violència. En les violències masclistes inclou no sols les dones que pateixen els efectes de les diferents formes de violència i d’assetjament, sinó altres persones del seu entorn que també en són objecte. Es parla de víctimes secundàries quan la violència masclista s’estén a les persones de la família, amistats o entorn laboral que estan ajudant a la víctima, a les quals l’agressor pot assetjar o intimidar perquè deixin de fer-ho. Es parla de víctimes vicàries per fer referència a les persones víctimes de violència vicària, que és aquella forma de violència en què es perjudica la dona danyant les persones més preuades per a ella com poden ser les seves filles i fills, progenitors, germanes, etc. D’aquesta manera el maltractador espera continuar obligant la dona a cedir i tolerar les seves peticions o bé, deixant-la viva, perpetuar el maltractament assegurant un dany permanent i irreversible. El terme violència vicària el va encunyar en primera instància la psicòloga Sonia Vaccaro fa gairebé una dècada. El concepte fa referència a la concepció de «vicari», que significa la substitució d’un individu per un altre en l’exercici d’una funció.