Cosificació (o objectualització)

Considerar l’altre com un objecte i font de gratificacions per a un mateix. Aquesta pràctica es basa en una relació de desigualtat, exempta d’empatia i de reconeixement de l’altre com a persona i subjecte amb drets i sentiments. La persona que està en una situació de privilegi, obeint a una concepció de propietat i domini, se sent legitimada a tractar algú de manera coercitiva, i com a ésser subordinat, per a benefici propi. Aquesta creença quant a les dones, tan present en la pornografia i en la publicitat, és a l’arrel de molts delictes sexuals. Rita Laura Segato, que assegura que la cosificació i la mentalitat extractivista és el fonament del poder patriarcal, ha desenvolupat el concepte de pedagogia de la crueltat, que defineix de la següent manera: «Anomeno pedagogies de la crueldad tots els actes i pràctiques que ensenyen, habituen i programen els subjectes per a transmutar el que és viu i la seva vitalitat en coses» (2021: 1). Segato assenyala que el tràfic de dones i l’explotació sexual són el paradigma de la pedagogia de la crueltat.