Irene Solà (Malla, 1990) és una poeta, escriptora i artista catalana. La seva obra ha rebut diversos premis, com per exemple el Premi de Literatura de la Unió Europea (2020) per Canto jo i la muntanya balla. Aquesta novel·la, publicada el 2019, s’ha convertit en una de les obres més reconegudes de la literatura catalana del segle XXI.
Irene Solà construeix una narrativa d’estil etnopoètic, ambientada en un entorn rural, que utilitza múltiples figures retòriques, sobretot personificacions d’elements de la natura. Així, en un gest irònicament posthumanista, dona veu a morts, animals, i fins i tot a elements inanimats, com ara núvols i muntanyes. El relat no segueix una estructura convencional, sinó que entrellaça escenes del passat i del present, tot posant en relació personatges històrics i ficticis.
La novel·la de Solà aborda temes universals com la guerra, la mort i les repressions que pateixen les dones. Entre el ventall de personatges que hi apareixen, destaca la figura de la bruixa, símbol de l’activisme feminista. Per mitjà d’una gran diversitat de veus narratives, l’obra ens permet reflexionar sobre la història de les dones acusades de bruixeria, que deixa al descobert les continuïtats en l’opressió femenina al llarg del temps. La riquesa del llenguatge i la musicalitat del text fan d’aquesta obra una celebració de la vida i una denúncia de les injustícies del passat, tot connectant els lectors amb preocupacions contemporànies, com ara el medi ambient i els drets de les dones.
Teresa Iribarren i Adriana Nicolau, professores de la UOC, han fet una lectura resistent de Canto jo i la muntanya balla. La pots escoltar a Spotify i a YouTube.