Pràctica professional o actitud intel·lectual que no contempla les distintes condicions, identitats, rols i atributs de gènere en qualsevol àmbit de l’activitat humana. En el camp de la literatura es dona quan els estudis o la crítica sobre una obra literària, per exemple, no paren atenció a l’agència dels personatges femenins. La ceguesa de gènere, per exemple, és particularment acusada en l’escriptura dels relats de guerra: en la representació literària dels fets bèl·lics tradicionalment s’ha obliterat el paper de les dones. Una de les autores que ha fet evident aquesta tradicional ceguesa de gènere és Svetlana Aleksiévitx a La guerra no té cara de dona (1985).