Teresa Iribarren

Teresa Iribarren és catedràtica de literatura catalana de la UOC, on dirigeix el Grau de Llengua i Literatura Catalanes. És la investigadora principal del projecte Lectures resistents. Experta en literatura catalana contemporània, actualment estudia les narratives de la violència, tot posant al centre la interpretació crítica en clau de gènere, així com l’obra d’autora i la traducció literària. Els seus darrers llibres publicats són Narratives of violence (T. Iribarren et al. 2021) i Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics (T. Iribarren et al, 2023).

Ferran Adell

Ferran Adell és professor als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en Tecnologies de la Informació i Xarxes. Filòsof i tècnic informàtic. El seu perfil de recerca és de caràcter transversal i gira entorn de tres eixos principals: la intel·ligència artificial generativa, l’edutech i l’aprenentatge basat en videojocs i la filosofia de la tecnologia. Participa en diversos projectes d’innovació educativa i és autor de nombrosos recursos d’aprenentatge per a l’àmbit universitari. També és formador permanent del professorat en competència digital docent i IA per a l’educació..

Roger Canadell

Position or title
Brief profile bio for this person will live here. Add an overview of this person’s role or any key information.

Arola Castella

Doctoranda en Humanitats i Comunicació (UOC). Tesi en curs sobre la representació de la violència a les novel·les de Maryse Condé des del punt de vista del feminisme posthumanista, dirigida per la Dra. Teresa Iribarren Donadeu. Màster en Humanitats: Art, Literatura i cultura contemporànies (UOC). Suficiència investigadora en el marc del Programa de Teoria Política i Social (UPF). Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia (UAB) i en Història Contemporània (UB). Especialitzada en Maryse Condé, literatura francòfona, violències, feminismes i posthumanisme.

Montserrat Clua

Montserrat Clua és antropòloga i professora agregada del departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en antropologia dels pobles d’Espanya, ha investigat sobre identitats polítiques en grups ètnics, nacionalismes i discursos d’inclusió i exclusió a Catalunya, temes sobre els quals ha publicat diversos treballs. En paral·lel, també ha investigat la relació entre la literatura i l’antropologia, plantejant l’anàlisi de les obres literàries com a productes culturals que proporcionen material etnogràfic, especialment pel que fa a les relacions de gènere i la seva intersecció amb altres elements de subalternitat. Ha participat en la publicació Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics (T. Iribarren et al, 2023). Com a investigadora és membre del grup de recerca AHCISP (UAB) i és fundadora i coordinadora del grup de recerca Ciutadanies de l’Institut Català d’Antropologia (ICA).

Montse Gatell

Doctora en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis teatrals, el seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània, especialment les narratives de la memòria i de la violència contra les dones. És professora de Llengua i literatura catalanes i d’Història a secundària, i professora col·laboradora al Màster d’Humanitats i al Màster de professorat de secundària de la UOC. És coautora de  Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics (T. Iribarren et al, 2023).

Maria Lacueva Lorenz

Maria Lacueva Lorenz és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats a la UOC, llicenciada en Filologia Catalana i doctora (menció internacional) en Didàctica de la Llengua i la Literatura. Ha treballat com a investigadora i docent d’estudis catalans a diferents universitats d’Alemanya i França. Els seus interessos de recerca se centren en els estudis de gènere, la genealogia de la literatura catalana d’autora, la formació inicial i continuada del professorat i l’ensenyament de llengües i cultures estrangeres/addicionals a la universitat. És membre del projecte europeu Women’s Legacy i de la SERCLE.

Aleksandra Malicka

Aleksandra Malicka és professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Coordina cursos en l’àmbit de la llengua anglesa, lingüística aplicada i pedagogia. Els seus interessos de recerca inclouen l’adquisició de segones llengües mitjançant instrucció, l’ensenyament de llengües basat en tasques, la instrucció mediada per tecnologia, l’anàlisi de necessitats basada en tasques, així com la síntesi i la metaanàlisi de recerca. Actualment, és membre del projecte de recerca estatal “taskGen-2”, que busca automatitzar el procés de disseny de materials per a l’aprenentatge de llengües.

Adriana Nicolau

Adriana Nicolau Jiménez és professora de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del teatre català contemporani en relació amb qüestions de gènere i feminismes. La seva tesi va merèixer el Premi Extraordinari de Doctorat i una menció honorífica al Premi Josep Carner de l’IEC. També ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or 2024 en Arts escèniques per l’organització, amb Gemma Pellissa, d’un simposi internacional sobre dramaturgues catalanes. Ha presentat ponències convidades als Països Catalans, les Illes Canàries i el Regne Unit i ha estat membre dels grups de recerca Creació i pensament de les dones (UB), LiCMES i GRESOL (UOC). En l’àmbit de la transferència, exerceix la crítica teatral, forma part del consell de redacció d’Entreacte i és membre del jurat dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.

Júlia Ojeda

Júlia Ojeda Caba és professora substituta del Departament d’Educació Lingüística, Científica i Matemàtica, àrea de Filologia Catalana, de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. I futura investigadora postdoctoral Margalida Comas del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Doctora en Humanitats i Comunicació (2023) per la Universitat Oberta de Catalunya (Menció Internacional), els seus àmbits d’expertesa són la narrativa catalana contemporània, els estudis de gènere i les relacions entre la sociolingüística crítica i la literatura. És membre del jurat dels Premis de la Crítica Serra d’Or i Premi Òmnium a millor novel·la de l’any. I col·laboradora amb diversos mitjans de comunicació (Núvol, LaLectora, Revista de Catalunya, Diari Ara, Vilaweb, Tv3, RAC1). Coeditora del volum Màtria o Barbàrie. Trenta veus del feminisme català (2024, Angle) i editora del llibre La forja dels dies. Aproximacions crítiques a l’obra de Julià de Jòdar (2024, Lleonard Muntaner). 

Ana Rosso

Ana Rosso és professora a la Universitat Oberta de Catalunya, on coordina cursos de llengua francesa i del Màster Ensenyament i Aprenentatge d’Idiomes mitjançant la Tecnologia. Va realitzar el doctorat a la Universitat d’Exeter (Regne Unit); la seva investigació es va centrar en un estudi comparatiu sobre els impulsos feministes en escriptors realistes i naturalistes francesos, i en autores britàniques del corrent New Woman entre 1850 i 1900. Les seves principals línies d’investigació reflecteixen la seva trajectòria acadèmica i professional, que abasten dues àrees principals: l’adquisició de segones llengües, tant anglès com francès, amb especial interès en l’ensenyament i l’aprenentatge mitjançant tecnologia, i els estudis comparatius de literatura i gènere, amb un enfocament particular en les escriptores britàniques, franceses, italianes i espanyoles de finals del segle XIX, així com en la literatura fantàstica i gòtica.

Neus Rotger

Neus Rotger és professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És la coordinadora del Grup d’Estudis sobre Literatura (GRESOL) i la investigadora principal del projecte Narratives dels Marges d’Europa (NAME). Doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, amb menció europea per la Sorbona, s’ha especialitzat en l’estudi de la novel·la i la memòria cultural d’Europa des de la perspectiva de la teoria crítica, la història cultural i els estudis literaris globals. Les seves darreres publicacions inclouen el llibre Global Literary Studies: Key Concepts (De Gruyter, 2023, amb D. Roig-Sanz) i el monogràfic Narratives at the Margins of Europe: Comparative Perspectives (Critique, 2024, amb A. Vidal-Pérez).

Jordi Serrano-Muñoz

Jordi Serrano-Muñoz s’especialitza en literatura comparada, ecocrítica i connexions transpacífiques. Actualment és Marie Curie Postdoctoral Fellow a la Universitat de Gant. Ha impartit classes a la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Granada i a El Colegio de México. També ha estat Japan Foundation Fellow a la Universitat de Waseda. Les seues línies actuals de recerca exploren la relació entre la literatura, la crisi climàtica i els desastres en narratives contemporànies, especialment del Japó, Mèxic i Austràlia. És membre dels grups de recerca GREGAL-UAB, STAND-UGR i TRAMEVIC-UV. Entre les seues publicacions relacionades amb el projecte destaca Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics (T. Iribarren et al, 2023).

Nolasc Riba

En Nolasc és el tècnic multimèdia del projecte Lectures resistents. És el responsable del disseny de so dels pòdcast i de la gestió tècnica del portal web. Ha treballat en diversos projectes professionals, acadèmics i de recerca. De la seva experiència en treballs de recerca destaquem El dret a l’habitatge, premiat dins la convocatòria del 3r Premi de Recerca en Drets Humans (2009), publicat per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, Generalitat de Catalunya.

Laura Lázaro

Lorem ipsum
Desplaça cap amunt