Terme utilitzat en el feminisme per denunciar les diferents estratègies polítiques i de màrqueting per a la promoció o neteja d’imatge d’una persona, empresa o institució, apel·lant al seu compromís amb la igualtat de gènere. Es fa servir per destapar discursos que, a partir d’un suposat feminisme, en realitat promouen la mercantilització de les lluites feministes o encobreixen actituds o activitats discriminatòries per xenòfobes, racistes o LGBTIQ+fòbiques. És una estratègia pròpia del capitalisme i el neoliberalisme (sempre fagocitadors de la subversió i l’emancipació) que serveix interessos econòmics i de classe, i que va en contra del manteniment de la vida. S’empra per desemmascarar especialment grups que apliquen polítiques o emeten missatges que, disfressats de feminisme, funcionen per a l’opressió de grups minoritaris, generalment discriminats per la seva ètnia o cultura, acusant-los de violents i masclistes. S’ha usat especialment als països occidentals que, sense haver aconseguit una igualtat real entre homes i dones a les seves societats, utilitzen arguments feministes per justificar la islamofòbia de gènere, mentre que a Llatinoamèrica s’ha expressat principalment en forma de racisme contra els pobles originaris. El terme es va inspirar en el concepte «pinkwashing», formulat anys abans per fer referència a discursos polítics i de màrqueting que pretenen vehicular una imatge de tolerància i modernitat en exhibir una inclinació positiva envers els col·lectius LGTB, sense que els agents que l’expressen tinguin realment aquest posicionament.