Maryse Condé (1934-2024), nascuda a Guadalupe, per bé que va créixer en un context marcat per l’esclavitud, va rebre una educació burgesa. A París, es va involucrar en el marxisme i en el moviment de la Négritude, que defensava la dignitat dels negres, i va afrontar múltiples dificultats personals. Als 42 anys va començar la carrera literària. Autora de més d’una vintena de novel·les, va guanyar reconeixement mundial. El 2018 va rebre el Nobel Alternatiu de Literatura.
Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986) s’inicia amb la violació de la mare de la Tituba, l’Abena, una jove negra africana capturada per traficants d’esclaus. La novel·la, que posa en primer terme la deshumanització i la brutalitat colonials, conté múltiples escenes d’agressions físiques i sexuals, així com altres formes de violència més subtils. A través de la vida de Tituba, una esclava acusada de bruixeria al segle XVII, el text denuncia tant les violències que van patir les dones negres com la violència institucionalitzada del colonialisme. Condé impugna les estructures de poder i opressió, i desemmascara els valors d’una societat colonial i puritana que, sota el vernís de la civilització i la religió, perpetuava atrocitats. La seva capacitat per abordar temes tan complexos amb humor, ironia i una visió crítica fa que les seves obres siguin poderoses no només com a testimonis històrics, sinó també com a crítiques al racisme i al masclisme, tan presents encara avui.
Arola Castella, doctoranda de la UOC, ha fet una lectura resistent de Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem. Escolta-la a Spotify i a Youtube.