Isabel-Clara Simó (1943-2020) és considerada una de les escriptores més rellevants en llengua catalana. Va ser reconeguda amb diferents guardons, com per exemple el premi Sant Jordi 1993 amb La salvatge. Aquesta novel·la reinterpreta el mite de Pigmalió i Galatea, encarnat en Joaquim Simón i Dolores Mendoza respectivament. La Dolores és una adolescent que, després de quedar òrfena, es veu obligada a abandonar el seu país, els Estats Units. En Joaquim l’acull com a filla adoptiva a casa seva, a Barcelona. L’anhel de possessió de Joaquim aviat deteriora la seva relació paternofilial, perquè ell exerceix progressivament un domini que destrueix la voluntat de la jove.
En aquest procés, la protagonista acaba sotmesa en una relació tòxica que parteix de la desigualtat. Un home madur i benestant exigeix a una jove immigrant i desamparada que segueixi les seves regles. Les situacions d’abús, de vulneració de la privacitat de la jove i, fins i tot, de violència estètica conformaran la normalitat de la vida de la Dolores. L’espiral creixent de violència masclista arriba al punt àlgid quan la Dolores reconeix que en Quim l’ha modelat fins al punt que ella ja no sap qui és, ni com pot viure sense obeir les seves ordres. El poder que en Quim ha anat guanyant sobre la Dolores queda esmicolat quan ella aconsegueix escapar, finalment, i es proclama vencedora, a ulls del seu abusador.Tot i que la Dolores no és una dona empoderada, amb la seva història Simó visibilitza i denuncia la violència masclista. La salvatge, amb una riquesa formal i intertextual extraordinària, ens permet reflexionar sobre el lloc de les dones en la societat i les opressions a les quals estan exposades.
Marta Gort, professora de la Universitat de Lleida, ha fet una lectura resistent de La salvatge. Escolta-la a Spotify i a YouTube. Pots llegir la transcripció del pòdcast aquí.