Són les diferents idees, actituds i pràctiques de discriminació de les dones i les nenes, que es donen tant en l’àmbit privat com públic, legitimades per l’entorn més immediat perquè estan normalitzades socialment. Per la seva naturalesa subtil i pel fet d’estar molt integrades a la vida quotidiana, solen ser més difícils d’identificar com a formes de dominació i violència. Per aquesta raó, els micromasclismes sovint no són impugnats ni tampoc susciten rebuig social. Tanmateix, pel fet d’estar naturalitzats, són la base d’altres formes de violència masclista més evidents o agressives, com ara el maltractament físic, el maltractament sexual o el maltractament psicològic. El terme micromasclisme va ser encunyat pel psicòleg argentí Luis Bonino (1996).