Maria Barbal (1949) és una reconeguda escriptora en llengua catalana. Nascuda al Pallars Jussà, ha portat el món rural de la seva infantesa a l’imaginari literari català i ha guanyat diversos premis gràcies a novel·les com per exemple amb Pedra de Tartera (1985, Premis Joaquim Ruyra 1984, i Joan Crexells, 1985) i Càmfora (1992, premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de literatura 1993).
Pedra de tartera (1985) ha esdevingut un referent de la literatura catalana. S’hi representen els efectes de la Guerra Civil espanyola i l’èxode rural a través del relat en primera persona de la Conxa, una pagesa del Pallars. La novel·la descriu el periple vital d’aquesta dona humil i silenciada per les estructures patriarcals.
La protagonista viu una triple victimització: com a dona, com a filla d’un context rural i com a viuda d’un republicà. Educada per romandre sempre callada, aquestes circumstàncies aboquen la Conxa a assumir una actitud d’acatament des de ben petita, com si fos una pedra de tartera, a mercè de la voluntat dels altres. Ja a la vellesa, la protagonista fa una revisió de vida en un relat evocatiu que representa l’espai de l’expressió i la recuperació de la paraula. És l’espai dels records que rememora des de la porteria d’un edifici de l’Eixample barceloní, on el seu fill l’ha obligat a instal·lar-se. La història de la Conxa revela la subalternitat de les dones que van ser relegades al silenci i a la invisibilitat en la història del segle XX. Pedra de Tartera és una obra que reivindica la memòria de les dones víctimes de la guerra i del sistema patriarcal per mitjà del relat dels modes de vida de la ruralia i del patiment silenciat de tot un seguit de generacions de dones.
Montse Gatell, professora col·laboradora de la UOC, ha fet una lectura resistent de Pedra de tartera. Escolta-la a Spotify i a YouTube.