Vicent Andrés Estellés (1924-1993), un dels poetes valencians més rellevants del segle XX, va rebre el Premi d’Honor de les lletres catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984) entre d’altres. La seva obra, àmpliament reconeguda, ha entrat al cànon literari escolar però no s’ha explorat suficientment des d’una perspectiva de gènere. Per aquesta raó, val la pena analitzar aquells aspectes que poden resultar perjudicials per a joves i menors, que potser no tenen la maduresa per identificar o comprendre situacions discriminatòries.
La poesia d’Estellés presenta una visió de la dona a través de tres arquetips: la prostituta, la mare/esposa, i la jove. Cada un d’aquests arquetips està vinculat a una percepció determinada de la sexualitat, la qual cosa pot ser vista com una normalització d’estereotips masclistes i sexistes. Es proposa una lectura detallada, crítica i igualitària de certs poemaris com Les acaballes de Catul, El gran foc dels garbons, Pedres de foc, entre d’altres. Aquest anàlisi de la representació de la dona en l’obra d’Estellés ha de permetre una reflexió sobre l’ús d’aquests poemes en l’educació, per tal d’actualitzar i garantir una educació respectuosa i conscient dels estereotips sexistes.
Aina Monferrer-Palmer, professora de la Universitat de València, i Maria Lacueva, professora de la UOC, fan una lectura resistent d’una selecció de poemes eròtics de Vicent Andrés Estellés. Escolta-la a Spotify i a YouTube.