Principi de la barrufeta

Concepte formulat per Katha Pollitt a «The Smurfette Principle» (1991) i desenvolupat per les teories feministes i postfeministes per denominar el fenomen que es produeix en aquelles obres literàries i altres productes de ficció (còmics, pel·lícules, sèries de televisió, videojocs), en els quals es mostra una visió eminentment androcèntrica. El món masculí constitueix la norma de l’univers diegètic, que presenta els rols de gènere de manera molt marcada. En aquestes produccions els homes són els protagonistes i tots tenen alguna característica que els defineix (en el cas dels barrufets, allò que els fa diferents i distintius entre ells: Gran Barrufet, barrufet bromista, barrufet músic…). Només hi ha un sol membre femení, la barrufeta, la particularitat de la qual és que és l’única noia o dona; aïllada d’altres dones, no pot establir vincles de sororitat. Està marcada per uns estereotips de gènere molt limitants, alhora que és cosificada perquè ha de ser jove i bonica. La figura femenina esdevé un personatge complementari que habitualment és objecte de desig masculí, sovint causa de disputa entre els homes en competència i, en moltes ocasions, representa el tòpic de la dama en perill que ells han de salvar. En alguns casos ni tan sols no té nom i apareix només com «la noia». Quant a la barrufeta, el seu nom adopta la forma del diminutiu en la traducció a l’anglès, francès i castellà, de manera que se la infantilitza i se la minoritza encara més en relació amb els seus companys («pitufo/pitufina»).