Marica Campo, de nom complet María Pilar Campo Domínguez, va néixer a O Incio (Lugo) el 24 de febrer de 1948. La seva trajectòria literària va començar en castellà, però més endavant va adoptar el gallec com a llengua d’expressió, un canvi que ella descriu com el retorn a la “casa pròpia”. Gràcies al suport d’amics i col·legues, va publicar el seu primer poemari, Tras as portas do rostro (1992). Des de llavors, la seva obra ha crescut en rellevància, abordant temes com el feminisme, la memòria històrica i la justícia social. Ha rebut el Premi de Cultura Gallega l’any 2002, entre altres reconeixements.
Sextinario: trinta e seis + tres (2007) destaca per l’exploració de la violència masclista a través de la sextina, una estructura poètica medieval. Tres poemes del llibre, “As razóns do asasino”, “A razón da vítima” i “Mulleres de Ciudad Juárez”, aborden la violència contra les dones des de diferents perspectives.
A “As razóns do asasino” es dona veu a un feminicida que justifica la seva violència, exposant així la lògica patriarcal que normalitza l’opressió de la dona. “A razón da víctima” presenta la perspectiva d’una dona assassinada per la seva parella, que només reconeix l’abús quan ja és massa tard. “Mulleres de Ciudad Juárez” denuncia els feminicidis a Mèxic, utilitzant metàfores per destacar la violència i l’oblit institucional.
Els poemes aborden el masclisme en diferents espais i des de diferents veus (agressor, víctima i veu de la poeta). A través del simbolisme i d’una estructura poètica complexa, Marica Campo denuncia el masclisme i fa bandera de la resiliència i la memòria com a actes de resistència.
Ana Acuña Trabazo, professora de la Universidade de Vigo, ha fet una lectura resistent de Sextinario: trinta e seis + tres. La pots escoltar a Spotify i a YouTube (en castellà).