El terme TERF és l’acrònim anglès de Trans-Exclusionary Radical Feminist, que en català es tradueix com a feminisme radical transexcloent (FRTE), també conegut col·loquialment com a terfisme. Va ser popularitzat l’any 2008 per la bloguera feminista transinclusiva Viv Smythe, amb l’objectiu de descriure un corrent minoritari dins del feminisme radical que, a diferència d’altres sectors més inclusius o neutrals, sostenia posicions considerades trànsfobes. En concret, aquest corrent nega el reconeixement de les dones trans com a dones i rebutja la inclusió de les persones trans dins de les lluites feministes.
El terfisme es fonamenta en una visió essencialista i binarista del gènere, que associa el fet de ser dona de manera exclusiva al sexe assignat en néixer. Aquesta perspectiva defensa la separació estricta d’espais segons el sexe biològic i s’oposa a la participació de dones trans en espais segregats per gènere, com lavabos, vestidors o refugis per a dones. Aquest posicionament ha estat objecte de crítiques per reforçar estereotips sexistes i discursos biològics deterministes, i en determinats contextos ha coincidit o col·laborat amb sectors antifeministes i d’extrema dreta que instrumentalitzen el feminisme per atacar els drets de les persones trans.
Avui dia, el terme TERF ha esdevingut una expressió polèmica dins dels debats feministes contemporanis. Des d’alguns sectors s’utilitza com a etiqueta crítica per assenyalar postures antitransgènere, mentre que les persones o col·lectius que en són objecte sovint el rebutgen per considerar-lo un terme pejoratiu o insultant, adduint que invisibilitza o tergiversa les seves reivindicacions entorn del sexe i la desigualtat estructural entre dones i homes.