Mònica Batet (1976) és una escriptora i filòloga que ha publicat diverses novel·les i un recull de contes, que han estat traduïts a diversos idiomes. El 1924 va obtenir el Premi Crexells per Una història és una pedra llançada al riu.
A Una història és una pedra llançada al riu (2023), Batet ens submergeix en les vivències d’un Folklorista i la seva filla, l’Escoltadora de cançons. Dedicats professionalment a la recuperació de la tradició oral, pare i filla aniran filant un conjunt d’històries en què violències d’ordre físic, estructural i simbòlic quedaran al descobert.
En un context que no es concreta històricament ni geogràficament, extrapolable a qualsevol espai fronterer o estat d’excepció, però que clarament s’emmiralla en la dictadura de Nicolae Ceaucescu a Romania, l’art i la literatura esdevenen eines de subversió i de denúncia. El silenci es trenca gràcies a les cançons i a les rondalles, que tenen el poder de desestabilitzar les normes, de revelar les veritats ocultes i, d’alguna manera, d’oferir justícia per als que resten silenciats. La intersecció de l’opressió dictatorial i les violències masclistes queda palesa en el retrat d’un règim autoritari misogin, que exerceix la violència de forma molt més brutal en les dones.
Així, doncs, Batet crea una història feta d’històries silenciades, de violències amagades que, tot i els esforços per mantenir-les ocultes, sempre acaben sortint a la llum. La novel·la, que permet reflexionar sobre com la violència estructural i el masclisme són presents en la societat actual, esdevé un cant a l’art i al seu potencial transformador, concebut com a reducte d’esperança per a una justícia més equitativa en clau de gènere i d’interseccionalitat.
Laia Badal, professora de la Universitat de Barcelona, ha fet una lectura resistent d’Una història és una pedra llançada al riu. Escolta-la a Spotify i a YouTube.